La història natural del mieloma múltiple s’ha vist revolucionada en les darreres dècades gràcies al coneixement en biologia i immunologia sobre els mecanismes de progressió i resistència, així com per les estratègies terapèutiques dirigides, que tenen un impacte significatiu en el pronòstic dels pacients.

Al tractament s’hi han incorporat diverses famílies de fàrmacs que en canvien el paradigma, incloent-hi els inhibidors de proteosoma (bortezomib i carfilzomib), els immunomoduladors (talidomida, lenalidomida i pomalidomida) i els anticossos monoclonals anti-CD38. Especialment després dels grans avenços en immunoteràpia, es perfilen en l’horitzó noves molècules, com els anticossos biespecífics i les cèl·lules CAR-T, entre d’altres.

La complexitat del diagnòstic i el tractament s’ha incrementat, per la qual cosa s’han creat grups multidisciplinaris. En conseqüència, cada vegada es fa més necessari que els especialistes tinguin un coneixement més ampli de biologia molecular, genètica, genòmica, recerca clínica i translacional, i noves teràpies amb les seves complicacions.

La càtedra té com a objectius essencials promoure tot un conjunt d’activitats de docència, formació, informació i documentació en l’àmbit de les gammapaties monoclonals.